Molt hem sentit a parlar de la cadira de pensar. En molts programes de televisió i en llibres s'explica el seu funcionament i què s'aconsegueix amb aquesta tècnica. Però no a tothom li agrada això de deixar el nen o la nena assegut en una cadira "perquè pensi …“, oi? I segons quina edat tingui, serà molt difícil que aguanti allà i "pensi" en el que ha fet.
L'objectiu d'aquesta tècnica és eliminar conductes que no ens agraden, s'utilitza quan no podem ignorar aquestes conductes i, evidentment, com a alternativa al càstig. La idea és treure la criatura de les condicions ambientals en què s'està produint el mal comportament i traslladar-la a un lloc on no hi hagi cap possibilitat que es distregui amb altres coses, que no es posi a jugar ni tingui cap entreteniment. Per exemple: dos germans s'estan barallant al menjador. Si continuen després d’avisar-los, els demanem que vagin a la cadira de pensar; després d'uns minuts podran tornar i seguir jugant. Així se suposa que entén que ha fet alguna cosa malament, perquè "pensa" en el que ha passat i rectifica el seu comportament. La pregunta és: com entén la criatura que ha fet alguna cosa malament? Quines alternatives li donem a aquest comportament perquè aprengui, per exemple, a compartir amb el seu germà o la seva germana?
Per aquests motius (i altres), la nostra recomanació seria condicionar a casa un petit racó al qual li direm “el racó de les emocions”. No es tracta de posar el nen sol a "pensar", ja que els sentiments que es generen són negatius i no l’ajudem a aprendre el comportament adequat, no hi ha cap aprenentatge posterior. Com dèiem abans, segons l'edat tampoc podem proposar-nos que "pensi". Potser ni tan sols sap què ha fet malament.
El racó de les emocions pot ser un lloc tranquil amb coixins i contes, i un aparell amb música relaxant, on permetrem al nen relaxar-se. El podem fer servir tots els membres de la família, sempre que ho necessitem perquè estem enfadats, tristos, atabalats per alguna cosa…. Quan ja estigui relaxat, ell mateix sortirà del racó i podrà continuar el seu joc o l’activitat que estava fent. Llavors, serà el moment d’ explicar les normes que ha de seguir i el que s'espera d'ell, oferint així una alternativa al mal comportament. És una manera d’aprendre a gestionar les emocions, i, si el fem servir tots, li estem donant un model molt positiu.
I ara… què tries per a la teva família? Cadira de pensar o racó de les emocions?
Susana Mayorgas
Psicòloga infantojuvenil
Col. núm. 17.501
