El comerç just és un sistema comercial solidari i alternatiu al convencional on es treballa en aquest ordre: per les persones, pel planeta i, després, els beneficis. Es busca rendibilitat, sí, però no lucre. La definició de Comerç Just consensuada internacionalment és: “El Comerç Just és un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors/es i treballadors/es desfavorits/ides, especialment en el Sud”. (Organització Mundial del Comerç Just, WFTO).
Comencem pel principi: Què és?
El comerç just és un sistema comercial solidari i alternatiu al convencional on es treballa en aquest ordre: per les persones, pel planeta i, després, els beneficis. Es busca rendibilitat, sí, però no lucre. La definició de Comerç Just consensuada internacionalment és: “El Comerç Just és un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors/es i treballadors/es desfavorits/ides, especialment en el Sud”. (Organització Mundial del Comerç Just, WFTO).
Segons la Coordinadora Estatal de Comerç Just (www.comerciojusto.org), com a mínim tenim deu raons que ens poden fer decantar pel comerç just: 1) Perquè els/les treballadors/es reben un sou digne. 2) Perquè homes i dones reben el mateix sou per la mateixa tasca. 3) Perquè no tolera l'explotació laboral infantil. 4) Perquè respecta el medi ambient. 5) Perquè manté relacions comercials a llarg termini. 6) Perquè prefinança una part de la producció. 7) Perquè les organitzacions funcionen de manera democràtica. 8) Perquè respecta la identitat cultural. 9) Perquè el comerç just paga un preu mínim garantit més una prima que s’inverteix en projectes de desenvolupament per a tota la comunitat 10) Perquè ofereix articles de qualitat.
Què?! Pinta bé, no? Seguim…
Desmentint fal·làcies
«Els productes de comerç just són més cars». FALS! En primer lloc, per a poder comparar hem de comprar productes del mateix nivell de qualitat, no podem posar al mateix cistell “xocolata feta amb cacau criollo 80%” amb “una xocolata feta amb cacau foraster 20%”. Si comparem productes del mateix nivell de qualitat, ens trobarem que el producte de comerç just és més econòmic. I, això és així per diverses raons, la principal, probablement es perquè amb aquest sistema comercial ens evitem la “comissió” de la multitud d'agents intermediaris, locals, nacionals i internacionals, que existeixen al comerç internacional convencional.
Així, trobem, per exemple, 100 gr d’una rajola de xocolata de comerç just i BIO amb 80% de cacau de primer nivell per 2,10€; o, 300gr de galetes BIO i de comerç just elaborades amb mel, sucre de canya de primer nivell (“mascobado”) i ous camperols per 2,15€.
«Si consumeixo comerç just desatenc a la gent necessitada que tenim al costat de casa». FALS! Segurament ens passa per alt, però aquí, a això que en diem «casa nostra», no es cultiva ni cacau (és la font de la xocolata), ni cafè, ni canya de sucre. I, si pensem amb els cosmètics, tampoc tenim karité, argan, rosa mosqueta i molts altres ingredients necessaris per a la cosmètica. Partint d'aquesta premissa, què hem de fer? Importar-los. I, per entendre per què i com pot el comerç just ajudar tant a la gent «d'allà» com a la «d'aquí», podem analitzar el cas de l'entitat terrassenca Alternativa3. El cafè d'Alternativa3 s'elabora a Terrassa amb productes «d'allà», grans de cafè importats, que es torren a la nostra ciutat, on també s'hi fa la barreja. Per tant, es dóna feina «aquí».
Un altre exemple el trobem amb la melmelada de fruits vermells d'Ideas (una altra empresa importadora de comerç just). Aquesta melmelada està envasada i elaborada per les persones que treballen a Cortijo Covaroca (empresa d'inserció social a Albacete), amb fruits vermells ecològics de Huelva, amb sucre eco i de comerç just de Paraguai. i elaborada per persones que treballen en aquest Cortijo (exclusió social).
Dit això, és bo recordar que a l'Estat espanyol trobem quatre grans importadores de comerç just. Juntament amb la terrasssenca Alternativa3 i Ideas de Córdova, hi ha Oxfam Intermón (amb seu a Barcelona i àrea de comerç just a València) i Adsis EquiMercador (mig a Barcelona, mig a Navarra).
Quins tipus de productes trobem en el comerç just?
Els podríem distribuir en tres grans àrees: alimentació (90% aprox. a l'Estat espanyol), artesania (8%) i cosmètica (2%). Dins d'alimentació, el cafè ocupa el 48%, el sucre el 24%, el cacau 5% i el tè 4%.
El principal canal de distribució del comerç just actualment a l'Estat espanyol és el sector de l'HORECA (Hosteleria, Restauració i Càtering) amb un 38%, seguit dels supermercats (30%) i els minoristes —on s’inclouen les botigues de comerç just i botigues ecològiques/herbolaris— (28%).
A destacar l'evolució que estem vivint. El 2008, el 70% de vendes es feia via canals minoristes. Aquesta tendència és un canvi important. Cada cop es ven més via HORECA i menys via botigues. Això té un aspecte positiu, ja que s'arriba a més gent. Però en té un altre de negatiu: es perd per una altra via, la de la funció sensibilitzadora que efectuen les botigues i que no fan els supermercats o l'hosteleria. Aquí hi hauria tema per a un altre article sencer.
Quins són els segells de comerç just?
Com sabem si estem davant d'un producte de comerç just? Hi ha dos segells que hem de tenir en compte. Per una banda, FairTrade (FLO) certifica els productes. Si trobem el segell del ying yang (indiferent si és en color o en blanc i negre), tenim la certesa que el producte que tenim a les mans és de comerç just. L'altre segell a tenir en compte és el que atorga la World FairTrade Organization, que certifica que l'organització és una entitat de comerç just.
En quina situació es troba Espanya respecte al coneixement i consum de comerç just?
Si no hi ha coneixement, no hi ha consum de comerç just important. Així les coses, segons l'Eurobaròmetre de 6 de juliol de 2012, el coneixement del segell de comerç just (FairTrade) a l'Estat espanyol era del 3%, el nivell més baix d'Europa. La mitjana europea es situava al 36%, arribant a pics del 80% a Irlanda, Holanda i el Regne Unit.
Si mirem la despesa anual mitjana per habitant en productes de comerç just, a l'Estat espanyol és del 0,67€, només tenint per sota a Letònia, Lituània i Repúblcia Txeca. La mitjana de la UE està en 9,72€, trobant pics a Suïssa (39,17€), Regne Unit (30,00€) i Finlàndia (28,19€).
I, a Terrassa, què tenim?
Doncs, com ja he esmentat abans, tenim una de les principals importadores de comerç just de l'Estat, nascuda el 1992: Alternativa3.
A més, des del 2008 existeix l'anomenat «Cafè Terrassa», «un cafè procedent de cooperatives de camperols de Nicaragua que estan organitzats de forma participativa per a obtenir preus més justos per les seves collites, que els permetin millorar les seves condicions de vida i decidir el seu propi desenvolupament», segons podem llegir a la web de l'Ajuntament. Alternativa 3 és la distribuïdora d'aquest producte que ja es ven en mercats, tendes o a l'Oficina de Turisme.
On podem trobar el «cafè Terrassa»?
Doncs, en un comerç de connecTerrassa com és Món Solidari i, en d'altres com Super Talló; Catequa; Casa Evaristo; Alternativa3; Exclusivas Egara; Viulògic. Dit això, si no vaig errat, no trobem cafè de comerç just en cap bar/restaurant de la ciutat. Una crítica que faig pública. Segur que té solució, ens hi posem?
Un cas real
I, no m'agradaria acabar sense explicar un cas real que em va comentar la B.L., emprenedora social a Món Solidari. Just quan va obrir la botiga que té al Carrer Jaume Cantarer va rebre la visita de Sundar Kumar, secretari de la Cooperativa Palam Rural Centre, a l'Estat de Tamil Nadu, a Tiripur (Índia). Aquesta cooperativa, a través de la importadora Alternativa3, subministra alguns dels sabons que podem trobar a Món Solidari. Amb aquesta iniciativa dóna suport al desenvolupament d'una comunitat d'almenys 200 famílies. Van començar amb Palam (significa «pont» (entre rics i pobres» en idioma Tamil) el 1978 fent el què sempre havien fet, treballs amb cuir i pells. Però no els aportava suficients ingressos. Així que van decidir, amb el suport de GEPA d'Alemanya, engegar el negoci de la venda de sabons de comerç just a Europa, el 1990. Aquest canvi els ha permès accedir i millorar la seva educació, sanitat i habitatge. I, recentment, fins i tot han pogut tirar endavant una escola pròpia a la seva comunitat. «Aquests són els resultats visibles de comprar productes de comerç just: millorar la qualitat de vida de les persones, amb el seu treball i sous dignes!», em recorda la B.L..
Webs per a ampliar info sobre el tema
http://www.fairtrade-advocacy.org/about-us-27
http://www.oxfamintermon.org/es?gclid=CMrpjNXGz78CFSvjwgodREQAdA
http://www.setem.org/site/cat/catalunya/
http://www.setem.org/site/cat/federacion/campanya-roba-neta
http://www.triodos.es/es/conozca-triodos-bank/quienes-somos/?gclid=COX23KLHz78CFQIYwwodNT0AJgç
http://www.proyectofiare.com/web/
—
NOTA: Article ortiginal publicat a La Torre del Palau (edició paper) del mes de novembre de 2014.
Article fet a quatre mans amb Belén López, de MÓN Solidari.
